Parla. cat diccionary - intermediate

Fet de faltar a la feina quan s'hi ha d'estar present.

absentisme laboral (loc.)

Referit a l'art, que no representa objectes, persones, paisatges, etc. d'una manera concreta i tangible.

abstracte, abstracta (adj.)

Al final de.

a les acaballes de (loc.)

Acabar malament.

acabar com el rosari de l'aurora (loc.)

Que té forma de campana.

acampanat, acampanada (adj)

Que es pot considerar prou bo.

acceptable (adj.)

Estar d'acord amb una idea, un assumpte, una proposta d'algú altre.

acceptar (v.)

Conjunt d’actuacions que es fan en un equipament o en un entorn per facilitar-hi l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.

accessibilitat (f.)

Que és propi del moment present.

actual (adj.)

Que serveix per allò que volem; que s'adiu amb una altra cosa; que és convenient.

adequat, adequada (adj.)

Període de la vida entre la infància i la joventut.

adolescència (f.)

Hormona que segrega el cos davant d'una situació de perill.

adrenalina (f.)

Turisme que es fa a les zones rurals.

agroturisme (m.)

Joia que es col·loca al pit mitjançant una agulla.

agulla de pit (f.)

Estar preocupat o angoixat pel que pugui succeir.

estar amb l'ai al cor (loc.)

Trobar-se en una situació difícil, especialment de caràcter econòmic.

estar amb l'aigua fins al coll (loc.)

Terreny pla i pantanós, sovint situat vora la costa.

aiguamoll (m.)

Barreja de pluja i de neu.

aiguaneu (f.)

Referit al preu, que és molt econòmic, que ofereix un bon descompte.

ajustat, ajustada (adj.)

Que sorprèn positivament, que causa una forta impressió.

al·lucinant (adj.)

Eina semblant a unes tisores amb les puntes quadrades que es fa servir per tallar o doblegar cables, filferro, etc.

alicates (f.pl.)

Que ofereix la possibilitat d'elegir entre coses diferents de les establertes o habituals.

alternatiu, alternativa (adj.)

Que és entretingut, que fa passar una bona estona.

amè, amena (adj.)

Peça de vestir amb mànigues i solapes que es posa a sobre d'una camisa o d'un jersei i que es corda per davant.

americana (f.)

Que té forma d'ametlla.

ametllat, ametllada (adj.)

Que és extens, per la seva varietat.

ampli, àmplia (adj.)

Sentiment de malestar, por i preocupació alhora.

angoixa (f.)

Que combat l'estrès.

antiestressant (adj.)

Que emociona intensament.

apassionant (adj.)

Manca d'interès o entusiasme pel que es fa.

apatia (f.)

Tenir estimació a algú.

apreciar (v.)

Arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa.

aprendre (v.)

Procés per arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa.

aprenentatge (m.)

Notes que es prenen per recordar les explicacions d'un professor o d'una professora.

apunts (m.pl.)

En aquests moments.

ara per ara (loc.)

Armilla d'algun color fluorescent que la gent es posa per ser vista de lluny, sobretot quan es camina per una carretera transitada.

armilla reflectora (f.)

Joia o adorn que es du al lòbul de l'orella.

arracada (f.)

Commoure, emocionar.

arribar al cor (loc.)

Caragolat en forma d'espiral.

arrissat, arrissada (adj.)

Referit al nas, tirat cap amunt.

arromangat, arromangada (adj.)

Que està fet a mà o a la manera tradicional.

artesà, artesana (adj.)

Material obtingut del petroli amb què es cobreix el terra dels carrers i les carreteres.

asfalt

Electrodomèstic que xucla la brutícia, la pols, etc., i que s'utilitza per a netejar la casa, l'interior dels vehicles, etc.

aspiradora (f.)

Despertar interès.

atreure (v.)

Que no és fals ni falsificat.

autèntic, autèntica (adj.)

Text breu que s’adreça a un públic més o menys ampli per informar d’un fet o d’un esdeveniment que no és habitual.

avís (m.)

Que no és divertit, que no és interessant, que es fa pesat.

avorrit, avorrida (adj.)

Situació en la qual un treballador o treballadora atura la seva activitat laboral a causa d’un accident o d’una malaltia. El metge li fa la baixa.

baixa laboral (loc.)

Festa en què la gent va a ballar. També, el local on es fa elball.

ball (m.)

Dansa folklòrica catalana que consisteix a colpejar pals de fusta al ritme de la música.

ball de bastons (loc.)

Establiment, especialment un hotel, situat a prop d'una font d'aigües termals i medicinals.

balneari (m.)

Que té un preu baix; que és assequible econòmicament.

barat, barata (adj.)

Bata de roba de tovallola que es fa servir quan se surt del bany.

barnús (m.)

Pal de fusta que serveix per repenjar-se quan es camina.

bastó (m.)

Lluitar per aconseguir una cosa.

batallar (v.)

Electrodomèstic que serveix per batre els aliments.

batedora elèctrica (f.)

Pagament parcial del salari per endavant o abans del termini establert.

bestreta (f.)

No poder escapar d'una situació desagradable.

haver begut oli (loc.)

Vestit de bany femení de dues peces.

biquini (m.)

Que diu a tothom allò que hauria de mantenir en secret.

bocamoll, bocamolla (adj.)

Sortir una persona d’un lloc amb la intenció d'esbargir-se o expulsada per algú a qui fa nosa.

anar a escampar la boira (loc.)

Sac que serveix per guardar objectes personals com la cartera, el telèfon mòbil, etc.

bossa de mà (f.)

Trobada en què es prepara i es menja botifarra a la brasa.

botifarrada (f.)

Cordialment, amb actitud acollidora.

amb els braços oberts (loc.)

Interjecció que serveix per felicitar algú o per expressar aprovació, satisfacció, etc.

bravo (interj.)

Llit per a bebès que es pot balancejar.

bressol (m.)

Que té moltes qualitats positives; que destaca en el seu gènere.

brillant (adj.)

Que sempre busca motius de discussió.

busca-raons (adj. i m. i f.)

Jaqueta esportiva, generalment de cuir.

caçadora (f.)

Que mai no sap què ha de fer, que li costa prendre decisions.

cagadubtes (adj.)

Que dubta molt a l'hora de prendre decisions.

cagadubtes (m. i f.)

Peça de roba interior femenina que cobreix des de la cintura fins als engonals.

calces (f.pl.)

Trobada en què es preparen i es mengen calçots.

calçotada (f.)

Peça de roba interior masculina que cobreix des de la cintura fins als engonals.

calçotets (m.pl)

Estat de benestar i tranquil·litat.

calma (f.)

En un lloc, que hi fa calor.

calorós, calorosa (adj.)

Escapar-se corrents.

fugir cames ajudeu-me (loc.)

Peça de roba femenina semblant a un vestit que es porta per dormir.

camisa de dormir (f.)

Camisa, generalment de punt, amb coll en forma de punta sense peu de coll.

camisa polo (f.)

Conjunt d'infants.

canalla (f.)

Composició musical per ser cantada que consta de lletra i música.

cançó (f.)

Popularment, augmentar la velocitat o la intensitat amb què es fa alguna cosa.

fotre canya (a alguna cosa) (loc.)

Figura folklòrica que desfila a les cercaviles, amb un cap de cartró molt gros que fa que la persona que el porta tingui el cos molt curt, com una mena de nan.

capgròs (m.)

Agradar molt, exercir una atracció forta.

captivar (v.)

Pegar algú, especialment fent que la cara li quedi marcada.

fer una cara nova a algú (loc.)

Que és passat de moda i és ridícul.

carrincló, carrinclona (adj.)

Estar atent.

estar al cas (loc.)

Torre humana formada per persones que s'enfilen sobre les espatlles d'altres persones.

castell (m.)

Focs artificials que es fan amb motiu d'una festa.

castell de focs (loc.)

Persona que participa en les colles castelleres que fan les torres humanes anomenades castells.

casteller (m.), castellera (f.)

Persona que parla català.

catalanoparlant (adj.)

Llista ordenada de coses agrupades d'acord amb unes característiques comunes.

catàleg (m.)

Referit a una persona, produir una reacció de simpatia.

caure bé (loc.)

Referit a una persona, produir una reacció d'antipatia.

caure malament (loc.)

Pati interior d’un edifici que dóna llum a les habitacions interiors.

celobert (m.)

Dit d'una peça de roba que s'ajusta molt al cos.

cenyit, cenyida (adj.)

Que té una constitució robusta, un cos fort.

cepat, cepada (adj.)

Cercavila en què es recorren, normalment amb acompanyament musical, diversos bars d'una població, on s'ofereix menjar i beguda.

cercatasques (m.)

Recorregut que fa un grup de persones per diversos carrers d'una població, amb animació, fent música, etc., durant les celebracions populars.

cercavila (f.)

Document que recull el compromís del fabricant o el venedor de canviar o reparar gratuïtament un producte que hem comprat en cas d’avaria o mal funcionament

certificat de garantia (m.)

Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en cinc parts iguals.

cinquè (m.), cinquena (f.)

Respecte i preocupació pels interessos i els béns comuns d'una societat.

civisme (m.)

Objecte que serveix per portar claus.

clauer (m.)

Fet de rebre diners com a pagament d'alguna cosa, d'una feina, etc.

cobrament (m.)

Joia o adorn fets de perles, pedres precioses, etc., que es col·loca al voltant del coll.

collaret (m.)

Popularment, que és extraordinari, molt bo.

collonut, collonuda (adj)

Viure un seguit d'experiències molt variades, alguna o algunes de les quals especialment complicades, negatives o difícils de resoldre.

de tots colors (loc.)

Instrument que utilitzem per fer funcionar els aparells electrònics des del lloc on som.

comandament a distància (m.)

Lluitar contra alguna cosa o contra algú.

combatre (v.)

Al principi de.

al començament de (loc.)

Que emociona, que genera sentiments de tendresa i d'empatia.

commovedor, commovedora (adj.)

En un lloc, que proporciona descans i benestar, especialment físic.

còmode, còmoda (adj.)

Relació d'amistat, de col·laboració i de solidaritat.

companyonia (f.)

Satisfer els desitjos d'una persona, fer que estigui contenta.

complaure (v.)

Que és difícil d'entendre o de resoldre.

complicat, complicada (adj.)

Acord que obliga la persona que ven a lliurar alguna cosa i la persona que compra a pagar-ne un preu determinat.

compravenda (f.)

Posar molta atenció en una cosa, no distreure's.

concentrar-se (v.)

Acció o efecte de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar.

conciliació laboral (loc.)

Que és fiable.

de confiança (loc.)

Donar constància d'un fet; provar que és cert.

constatar (v.)

Transmetre una malaltia. També, transmetre una idea, un sentiment, etc.

contagiar (v.)

Narració breu d’un fet o d’una sèrie de fets, generalment ficticis, que té l'objectiu entretenir i, de vegades, moralitzar.

conte (m.)

Acord pel qual una persona es compromet a treballar per a una altra a canvi d'una remuneració.

contracte de treball (loc.)

Contracte laboral que té una durada determinada, que finalitza en una data concreta.

contracte temporal (loc.)

Col·laborar, participar, en una cosa.

contribuir (v.)

Que és útil, beneficiós, per a una finalitat.

convenient (adj.)

Entendre.

copsar (v.)

Llaç que es posa al davant del coll de la camisa.

corbatí (m.)

Canvi d'una opció incorrecta per una altra de correcta.

correcció (f.)

Celebració que consisteix a escapar-se de diables, dracs o altres animals fantàstics, que llancen focs artificials, típics de les celebracions populars.

correfoc (m.)

Canviar una opció incorrecta per una de correcta. Esmenar.

corregir (v.)

Posar-se a córrer.

arrencar a córrer (loc.)

Afanyar-se a fer una cosa, sovint quan ja és massa tard.

córrem-hi tots (loc.)

Expressió amb què s'indica que cal afanyar-se a aconseguir alguna cosa abans que els altres.

qui no corre, vola (loc.)

Preu que paguem per un producte, una peça de roba, etc., equivalent al que costa fabricar-lo.

preu de cost (loc.)

Atreure la mirada o el pensament.

cridar l'atenció (loc.)

Al final.

a la darreria (loc.)

Que produeix disgust perquè no compleix les expectatives.

decebedor, decebedora (adj.)

Provar que alguna cosa és veritat. També, mostrar una cosa obertament.

demostrar (v.)

Que causa tristesa i disminució de vitalitat.

depriment (adj.)

Causar una mala impressió.

desagradar (v.)

Quantitat de diners que es rebaixa d'un preu.

descompte (m.)

Que està confús, que no sap com actuar, a causa d'una sorpresa.

desconcertat, desconcertada (adj.)

Fer alguna activitat per tal de relaxar-se.

desestressar-se (v.)

Que és molt gran, més del que es pot considerar normal. Excessiu.

desmesurat, desmesurada (adj.)

Exercicis que els aprenents fan a casa per practicar i assimilar els coneixements adquirits.

deures (m.pl.)

Que té la intenció d'ensenyar.

didàctic, didàctica (adj.)

Que hi ha molta activitat, molt moviment; que hi passen coses molt variades ràpidament.

dinàmic, dinàmica (adj.)

Robar.

fer córrer els dits (loc.)

Que fa riure, que distreu, que fa passar una bona estona.

divertit, divertida (adj.)

Que és dues vegades més gran.

doble (m.)

Període de la vida que inclou la vellesa. També, el conjunt de persones que ja han complert els 65 anys.

tercera edat (loc.)

Interjecció que serveix per cridar l'atenció d'una persona o saludar-la.

ei (interj.)

Expressió que es fa servir per fer enveja o per burlar-se d'algú.

elis, elis (interj.)

Que causa emoció.

emocionant (adj.)

Que produeix una emoció intensa.

emocionant (adj.)

Provocar un sentiment molt intens.

emocionar (v.)

Transmetre una malaltia. També, transmetre una idea, un sentiment, etc.

encomanar (v.)

Donar ànims a algú perquè faci una cosa.

encoratjar (v.)

Adquirir béns o serveis i comprometre's a pagar-los més endavant.

endeutar-se (v.)

Animar, estimular algú a fer una cosa. Fer venir a algú a les ganes de fer una cosa.

engrescar (v.)

Provocar l'admiració d'una altra persona. Fer que algú no hi pugui veure bé a causa d'una llum molt intensa.

enlluernar (v.)

Conjunt de llums que il·luminen un lloc exterior, especialment un carrer.

enllumenat (m.)

Que és difícil d'entendre; complicat.

enrevessat, enrevessada (adj.)

Que ens aporta alguna cosa nova.

enriquidor, enriquidora (adj.)

Percebre l'olor d'una cosa.

ensumar (v.)

Estat d'ànim d'alegria i exaltació. També, interès i dedicació que es posa en el desenvolupament d'una activitat.

entusiasme (m.)

Molestar, provocar malestar.

enutjar (v.)

Que actua sense reflexionar, sense pensar en les conseqüències del que fa.

esbojarrat, esbojarrada (adj.)

Que atreu l'atenció.

d'escàndol (loc.)

Persona que s'enriqueix deixant diners que s'han de tornar a un interès molt alt.

escanyapobres (m. i f.)

Que és molt prim i dèbil.

escanyolit, escanyolida (adj.)

Part del pit o de l'esquena que una peça de vestir deixa al descobert.

escot (m.)

Renyar fent crits a algú.

escridassar (v.)

Calçat de roba amb la sola d'espart, de cànem o de goma, que de vegades du unes vetes per lligar-la al turmell.

espardenya (f.)

En un lloc llunyà i de difícil accés.

on Jesucrist va perdre l'espardenya (loc.)

Que meravella, que sorprèn.

espaterrant (adj.)

Que té, especialment la roba, un dibuix o un motiu decoratiu que es repeteix.

estampat, estampada (adj.)

Referit als cabells, que estan drets i rígids.

estarrufat, estarrufada (adj.)

Període de temps en què un empleat o una empleada deixen la feina per dedicar-se a una altra cosa, sabent que després podran tornar a la feina d'abans.

excedència (f.)

Que mostra els sentiments o les emocions.

expressiu, expressiva (adj.)

Que és extraordinari. També, que és propi d'una faula i per això, fantàstic, increïble, exagerat.

fabulós, fabulosa (adj.)

Que no és complicat.

fàcil (adj.)

Que es pot fer.

factible (adj.)

Compte on hi ha apuntats els béns o productes que s'han comprat i el preu que se n'ha pagat.

factura (f.)

Una empresa, un comerç, deixar de fer els seus pagaments per falta de diners i, en conseqüència, haver de tancar el negoci.

fer fallida (loc.)

Que captiva amb algun atractiu poderós.

fascinant (adj.)

Exercir una atracció molt forta.

fascinar (v.)

Que fa fàstic, que repugna.

fastigós, fastigosa (adj.)

Estat de cansament molt fort que s'experimenta després d'un esforç intens i continuat.

fatiga (f.)

Narració fictícia en què es dóna un ensenyament moral i en què intervenen animals o éssers inanimats que actuen com si fossin humans.

faula (f.)

Agradar, convèncer.

fer el pes (loc.)

Tenir un aspecte agradable, especialment per la forma de vestir.

fer patxoca (loc.)

Festivitat que se celebra el dia del patró o de la patrona de cada població.

festa major (loc.)

Perdre l'energia, les forces, una persona. També, deixar de funcionar una cosa.

fer figa (loc.)

Que té poc caràcter, poca fermesa i energia.

figaflor (adj.)

Fil d’acer molt flexible.

filferro (m.)

Possibilitat que té un empleat o una empleada d'adaptar l'horari de treball als seus interessos.

flexibilitat horària (loc.)

En un lloc llunyà.

a la quinta forca (loc.)

Que causa decepció perquè no dóna el resultat que s'esperava.

frustrant (adj.)

Objecte, peça de roba, etc., que es compra a un preu molt inferior a l'habitual.

ganga (f.)

Producte, generalment de bona qualitat, que es compra a un preu molt més baix del que és normal.

ganga (f.)

Rígid, tibat. També, que s'ha quedat enormement sorprès per un fet inesperat.

garratibat, garratibada (adj.)

Figura folklòrica amb forma humana, molt alta, feta de fusta o cartró, dins de la qual va una persona que la fa moure i ballar.

gegant (m.), geganta (f.)

Solidaritat, companyonia.

germanor (f.)

Joc que consisteix a fer un recorregut durant el qual cal superar una sèrie de proves.

gimcana (f.)

Planta de flors grogues i grosses, que gira amb el moviment del sol. De les llavors, que es poden menjar torrades i salades, se’n treu oli per cuinar.

gira-sol (m.)

Sentiment intens d'alegria.

goig (m.)

Dir o explicar el que és important, sense entretenir-se en els detalls.

anar al gra (loc.)

Dibuix o escrit fet en una paret o una altra superfície, generalment a l'espai públic.

grafit (m.)

Conjunt de normes que expliquen el funcionament d'una llengua.

gramàtica (f.)

Vestit d'una sola peça que generalment es corda al davant amb una cremallera i que se solen posar els mecànics per treballar.

granota (f.)

Vaixell encarregat de vigilar les costes.

guardacostes (m.)

Una persona fa una hipoteca quan posa una casa, un pis, etc., de la seva propietat com a garantia d'un deute. Si no paga, la persona, el banc, etc., a qui deu els diners pot quedar-se amb els béns oferts com a garantia.

hipoteca (f.)

Que no enganya. Honrat.

honest, honesta (adj.)

Conjunt de llums que fan llum en un carrer, un edifici, un barri, un poble, una ciutat...

il·luminació (f.)

Que no té cap taca, cap defecte.

impecable (adj.)

Que té valor o interès.

important (adj.)

Que té qualitats o característiques que causen una forta impressió, que no deixen indiferent.

impressionant (adj.)

Que meravella, que sorprèn.

impressionant (adj.)

Causar un gran efecte en l'ànim d'una persona.

impressionar (v.)

Que no va bé per a alguna cosa, que no és apropiat.

inadequat, inadequada (adj.)

Que no es pot entendre.

incomprensible (adj.)

Contracte laboral que no té una durada determinada, que no té una data d'acabament.

contracte indefinit (loc.)

Que encara no és conegut.

inèdit, inèdita (adj.)

Que ha passat sense que estigués previst o sense esperar-ho.

inesperat, inesperada (adj.)

Període de la vida que va des del naixement fins a l'adolescència.

infància (f.)

Persona que té pocs anys de vida.

infant (m.)

Que no es necessita.

innecessari, innecessària (adj.)

Que introdueix novetats.

innovador, innovadora (adj.)

Que no s'oblida.

inoblidable (adj.)

Que s'esdevé en un mal moment.

inoportú, inoportuna (adj.)

Que no n'hi ha prou. Que no és suficient.

insuficient (adj.)

Que es dedica a l'estudi, a escriure, a la lectura, etc.

intel·lectual (adj.)

Que exerceix una feina durant un temps suplint una altra persona.

interí, interina (adj.)

Que no és important.

intranscendent (adj.)

Que no es pot dur a terme.

inviable (adj.)

Que fa servir el llenguatge per dir aparentment el contrari del que vol dir, com a retret o burla.

irònic, irònica (adj.)

Que no té importància. Que no cal tenir en compte.

irrellevant (adj.)

Que resulta molt atractiu per les seves característiques.

irresistible (adj.)

Sentiment intens d'alegria.

joia (f.)

Nombre d'hores que dedica a la feina un empleat o una empleada.

jornada laboral (loc.)

Jornada laboral que es fa tota seguida, sense pausa per als àpats.

jornada intensiva (loc.)

Jornada laboral en què es treballa la meitat de les hores d'una jornada habitual.

mitja jornada (loc.)

Període de la vida que va de l'adolescència a l'edat adulta.

joventut (f.)

De caràcter alegre.

jovial (adj.)

Que ha deixat de treballar per raó de l'edat o d'una malaltia greu i percep una pensió vitalícia.

jubilat, jubilada (adj.)

Pagament total d'un deute.

liquidació (f.)

Cèrcol metàl·lic on va muntat el pneumàtic d'un vehicle.

llanta (f.)

En argot casteller, caure un castell.

fer llenya (loc.)

Que menja poc. Que és molt delicat i exigent en el menjar i sempre troba alguna cosa al plat que no li agrada.

llepafils (adj.)

Que és molt escrupolós i difícil d’acontentar en relació amb el menjar, sempre el troba dolent.

llepafils (adj. i m. i f.)

Trobar molt bo un menjar.

llepar-se'n els dits (loc.)

Dit d'una peça de roba que és d'un sol color, sense cap dibuix ni adorn.

llis, llisa (adj.)

Llista on s'anoten els productes, les viandes, les begudes, etc., que cal anar a comprar per consumir-les a casa.

llista d'anar a comprar (f.)

En una tela o peça de roba, dibuix petit de forma rodona.

lluna (f.)

Que és lluny, a molta distància.

llunyà, llunyana (adj.)

Que conté molta riquesa i elements cars.

luxós, luxosa (adj.)

Dit d'un cotxe, una peça de roba, etc., que no és nou, que ja s'ha fet servir.

de segona mà (loc.)

Esforçar-se molt per aconseguir una cosa.

fer mans i mànigues (loc.)

Període de la vida que va de l'edat adulta a la vellesa.

maduresa (f.)

Maleta petita.

maletí (m.)

Expressió que es fa servir per activar la gent, per animar-la a fer una activitat.

contra la mandra, un bon bastó (loc.)

Ser hàbil fent alguna cosa.

ser un/a manetes (loc.)

Part d'una peça de vestir que cobreix el braç o una part del braç.

màniga (f.)

Llibre que explica les parts més importants d'una matèria.

manual (m.)

Eina formada per una peça de ferro unida a mànec que s'utilitza per picar, clavar claus, etc.

martell (m.)

Conjunt de fregues i friccions que es fan al cos, generalment amb les mans, amb finalitats terapèutiques.

massatge (m.)

Fixar una cosa en la memòria.

memoritzar (v.)

Estat de les persones que demanen caritat, en forma de diners o menjar, especialment pel carrer.

mendicitat (f.)

Petit.

menut, menuda (adj.)

Manera ordenada i sistemàtica de fer per arribar a aprendre alguna disciplina, adquirir una habilitat, etc.

mètode (m.)

Que és la meitat d'una cosa.

mig (m.), mitja (f.)

Cap a la meitat de.

a mig (loc.)

Dit de l'aigua mineral que, per la seva composició i les seves propietats, té accions terapèutiques.

mineromedicinal (adj.)

Peça de vestir femenina que s'ajusta a la cama i la cobreix des del peu fins més amunt del genoll.

mitja (f.)

Cap a la meitat de.

a mitjan (loc.)

Les dotze de la nit.

mitjanit (f.)

Possibilitat de desplaçar-se per una àrea geogràfica determinada amb els diferents mitjans de transport.

mobilitat (f.)

Calçat pla, sense cordons, flexible i lleuger.

mocassí (m.)

Referit als llavis, gruixuts.

molsut, molsuda (adj.)

Peça de metall rodona que té un valor econòmic i que es dóna a canvi dels productes que es compren.

moneda (f.)

Riure molt i molt.

morir-se de riure (loc.)

Dur a terme una acció, per iniciativa pròpia o en resposta a una altra acció precedent.

moure fitxa (loc.)

Que té els musculs molt definits i desenvolupats.

musculós, musculosa (adj.)

Quantitat.

nombre (m.)

Document justificatiu del pagament del sou que l'empresa envia mensualment al seu personal.

nòmina (f.)

Conjunt de normes relatives a un mateix tema.

normativa (f.)

Nombre que correspon a un element dins d'una sèrie. La seva representació gràfica.

número (m.)

Part d'un espectacle.

número (m.)

Edició d'una publicació periòdica.

número (m.)

Mirar amb molta atenció.

observar (v.)

Que es ven, un vehicle, etc., a un preu més baix del normal.

d'ocasió (loc.)

Temps lliure. També, distracció o ocupació que es fa en els moments de temps lliure.

oci (m.)

Venda d'un producte a un preu rebaixat.

oferta (f.)

Interjecció que serveix per demanar confirmació.

oi (interj.)

Que s'esdevé en un bon moment.

oportú, oportuna (adj.)

Norma dictada per un organisme i que s'ha de complir obligatòriament.

ordenança (f.)

Interjecció que serveix per expressar enuig o sorpesa.

ostres (interj.)

Quantitat de diners que es dóna a canvi d'un bé o d'un servei.

pagament (m.)

Sistema que s'empra per pagar un producte que comprem: en efectiu, amb targeta, telemàtic, etc.

mitjà de pagament (m.)

Sistema de compravenda en què es paga el preu total d'un producte fraccionat en petites quantitats mensuals.

pagament a terminis (m.)

Sistema de compravenda en què es paga un producte en el moment en què es rep.

pagament contra reembossament (m.)

Sistema de compravenda en què el pagament es fa amb bitllets i monedes en el moment de la compra.

pagament en efectiu (m.)

Quantitat de diners que es paga o es dóna a algú a qui es deu.

pagament (m.)

Popularment, ser molt avorrit.

ser un pal (loc.)

Referit a la pell, que és d'un color molt clar.

pàl·lid, pàl·lida (adj.)

Vidre de la part davantera d’un vehicle.

parabrisa (m.)

Estri format per un mànec i unes varetes que subjecten una tela impermeable que es plega i es desplega, que s'utilitza per protegir-se de la pluja.

paraigua (m.)

Parella formada per dues persones que intercanvien els coneixements lingüístics de les respectives llengües.

parella lingüística (loc.)

Ser una persona adequada per casar-s'hi, especialment per la seva posició social o econòmica.

ser un bon partit (loc.)

Aprofitar al màxim les qualitats d'una persona, d'una cosa, d'una situació, etc.

treure partit d'una cosa (loc.)

Emoció intensa.

passió (m.)

Que resulta rídicul o grotesc.

patètic, patètica (adj.)

Cobriment que s'ha donat al terra per tal de millorar-ne l'aspecte o de fer-lo més llis, més ferm, etc.

paviment (m.)

Sentir-se a gust, cómode, en un lloc o un ambient determinat.

estar com un peix a l'aigua (loc.)

Que té els cabells rojos.

pèl-roig, pèl-roja (adj.)

Que té unes característiques que el fan ser excepcional.

de pel·lícula (loc.)

Popularment, treballar.

pencar (v.)

Joia o adorn subjectat a una cadena que es porta penjat al coll.

penjoll (m.)

Rebre una impressió a través dels sentits.

percebre (v.)

Que pot fer mal, que s'hi pot prendre mal.

perillós, perillosa (adj.)

Parlar molt per dir poca cosa.

enrotllar-se com una persiana (loc.)

Persona que sempre té alguna queixa a fer per qualsevol motiu. Popularment, advocat.

picaplets (m. i f.)

Vestit còmode consistent en un pantaló i una camiseta o una jaqueta que es porta per dormir.

pijama (m.)

Paraula o text de tipus reivindicatiu que s'escriu o es dibuixa a la paret d'un carrer o d'un edifici.

pintada (f.)

Ser part d'un assumpte, tenir-hi importància.

pintar-hi (loc.)

Col·laborar estretament amb un grup de gent; donar-se suport mutu; estar molt units.

fer pinya (loc.)

Conjunt de treballadors i treballadores d'una empresa.

plantilla (f.)

No haver fet mai res dolent.

no haver trencat mai cap plat (loc.)

Que plora per poca cosa.

ploramiques (adj.)

Situació laboral de la persona que desenvolupa diverses feines a la vegada, que treballa en més d'un lloc.

pluriocupació (f.)

Obra literària escrita en vers.

poema (m.)

Organisme que vetlla per la seguretat dels ciutadans i de les ciutadanes d'un poble o d'una ciutat.

cos de policia (loc.)

Joia o adorn que es posa al canell.

polsera (f.)

Bossa o cartera petita per portar diners, especialment monedes.

portamonedes (m.)

Atendre una trucada.

posar-se al telèfon (loc.)

Caure malament.

posar-se de través (loc.)

Fer servir els coneixements adquirits, aplicar-los.

practicar (v.)

Discurs que es fa per inaugurar una festa.

pregó (m.)

Que requereix presència física.

presencial (adj.)

Fer el ridícul.

fer el préssec (loc.)

Que es pot preveure o s'espera que passi.

previsible (adj.)

Al començament d'un periode de temps...

a la primeria (loc.)

Ascens a una categoria professional superior, generalment amb un sou més alt.

promoció (f.)

Propaganda, difusió que es fa d'una idea, un projecte, etc.

promoció (f.)

Manera de pronunciar o de produir els sons d'una llengua.

pronúncia (f.)

Emetre els sons d'una llengua.

pronunciar (v.)

Exercici en què es comproven els coneixements adquirits. Examen.

prova (f.)

Precaució, cautela.

prudència (f.)

Publicitat que dóna informació falsa sobre les característiques d'un producte o genera falses expectatives sobre el consumidor.

publicitat enganyosa (f.)

Que és quatre vegades més gran.

quàdruple (m.)

Que té unes propietats que fan que sigui millor que altres coses de la mateixa classe.

de qualitat (loc.)

Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en quatre parts iguals.

quart (m.), quarta (f.)

Que és cinc vegades més gran.

quíntuple (m.)

Document que signa una persona en acabar el contracte laboral per reconèixer que l'empresa ja no hi té cap deute.

quitança (f.)

Que obra conforme a la raó.

raonable (adj.)

Que és diferent del que es considera habitual i causa estranyesa.

rar, rara (adj.)

Línia.

ratlla (f.)

Reducció del preu original d'un producte.

rebaixa (f.)

Període de l'any en què els productes, especialment la roba i le calçat, es venen a un preu més baix que l'original. A Catalunya, coincideix amb els mesos de gener i febrer, i de juliol i agost.

rebaixes (f.pl.)

Dit d'un producte que té el preu més baix del que és habitual. Que se li ha aplicat un descompte

rebaixat, rebaixada (adj.)

Referit al preu, que és molt inferior a l'habitual.

rebentat, rebentada (adj.)

Document on consta que s'ha fet un pagament.

rebut (m.)

Queixa que es fa quan un aparell que s'ha comprat no funciona, quan una empresa no ofereix un bon servei, etc.

reclamació (f.)

Valoració positiva d'una persona i de la feina que fa.

reconeixement (m.)

Que obra amb reflexió.

reflexiu, reflexiva (adj.)

Aconseguir un estat de tranquil·litat física i mental.

relaxar-se (v.)

Que no provoca tensió, ni física ni mental.

relaxat, relaxada (adj.)

Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.

remuneració (f.)

Interjecció que serveix per expressar admiració o sorpresa.

renoi (interj.)

Tornar a llegir, tornar a estudiar, una cosa per retenir-la millor a la memòria.

repassar (v.)

Provocar fàstic.

repugnar (v.)

Ràpidament.

en un tres i no res (loc.)

Que és decidit, que pren decisions sense vacil·lar.

resolut, resoluda (adj.)

Tornar un producte a la botiga on s'ha comprat a canvi de la devolució de l'import que se n'ha pagat.

retornar (v.)

Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.

retribució (f.)

Que sempre riu.

rialler, riallera (adj.)

Que riu molt.

rialler, riallera (adj.)

Sorteig.

rifa (f.)

Expressió que vol dir que cal conèixer el resultat final de les coses per fer-ne valoracions.

riu més bé qui riu darrer (loc.)

Popularment, ser molt pesat, molt avorrit.

ser un rotllo (loc.)

Que té relació amb la vida i les feines pròpies del camp.

rural (adj.)

Calçat còmode que es porta per estar per casa.

sabatilla (f.)

Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.

salari (m.)

Referit a un producte, que és de baixa qualitat. Referit al preu, que és molt baix.

de saldo (loc.)

Mercaderia de poc valor o que es ven a un preu molt baix per tal d'acabar-la.

saldo (m.)

Flotador que es posa al voltant del cos d'una persona per impedir que s’enfonsi a l’aigua.

salvavides (m.)

Calçat fresc i lleuger, que generalment es porta a l'estiu, format per una sola i tires de roba, cuir o plàstic per subjectar-la al peu.

sandàlia (f.)

Dansa tradicional catalana en què la gent s'agafa de les mans i balla formant una rotllana.

sardana (f.)

Trobada en què es preparen i es mengen sardines a la brasa.

sardinada (f.)

Atreure, encisar per una qualitat determinada.

seduir (v.)

Que produeix sensació, que sorprèn, que impressiona, perquè és molt bo.

sensacional (adj.)

Acció per la qual algú pren consciència de la magnitud d'un problema.

sensibilització (f.)

Notar una sensació o una emoció.

sentir (v.)

Conjunt de senyals de circulació que hi ha en una ciutat o en un poble.

senyalització (f.)

Que és sis vegades més gran.

sèxtuple (m.)

Que passa al mateix temps que una altra cosa.

simultani, simultània (adj.)

Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en sis parts iguals.

sisè (m.), sisena (f.)

Diners que es guanyen a banda del sou.

sobresou (m.)

Que està, un indret, desert o que no està habitat.

solitari, solitària (adj.)

Fer-se il·lusions sobre coses que no són possibles o és difícil que passin.

somiar truites (loc.)

Que es fa il·lusions amb projectes estranys o impossibles de realitzar.

somiatruites (m. i f.)

Animar-se, espavilar-se, sortir d'un estat d'ensopiment.

treure's la son de les orelles (loc.)

Que fa soroll o que hi ha soroll.

sorollós, sorollosa (adj.)

Sorgir de manera imprevista; agafar algú per sorpresa.

sorprendre (v.)

Que té mal caràcter, que és poc tractable.

sorrut, sorruda (adj.)

Peça de roba interior femenina que aguanta els pits.

sostenidors (f.pl.)

Quantitat de diners que una persona rep per la feina que fa.

sou (m.)

Situació en què es troba una empresa quan no pot pagar els seus deutes ni els sous dels seus treballadors per falta de diners.

suspensió de pagaments (loc.)

Targeta magnètica que permet adquirir béns i serveis sense haver de pagar diners en efectiu.

targeta de crèdit (f.)

Persona que comença moltes coses i no en continua cap.

tastaolletes (m. i f.)

Percebre el gust d'un aliment o d'una beguda. També prendre un aliment o una beguda per primera vegada.

tastar (v.)

Treball que es pot fer sense necessitat de ser físicament al lloc de treball, generalment a casa, per mitjà de les telecomunicacions, internet, etc.

teletreball (m.)

Temps que no està dedicat a una activitat concreta, temps d’oci.

temps lliure

Conjunt de cures i remeis que s'apliquen a una persona per tractar una malaltia.

teràpia (f.)

Cada una de les parts que queda quan es divideix una cosa en tres parts iguals.

terç (m.)

Que té relació amb les termes o els banys d'aigües minerals.

termal (adj.)

Moviment vibratori o sacseig, fort i curt, de la superfície de la Terra.

terratrèmol (m.)

Sensació de vergonya, d'inseguretat i de dificultat per relacionar-se amb els altres.

timidesa (f.)

Cadascuna de les dues tires de roba que passen per damunt de les espatlles i sostenen els pantalons, les faldilles o alguna altra peça de vestir.

tirant (m.)

Llançar-se a fer una cosa de manera decidida, sense pensar-s'ho.

tirar-s'hi de cap (loc.)

Col·loquialment, referit a un vestit, que és recte i no cenyit.

tirat, tirada (adj.)

Cada un dels períodes de treball en què s'organitza l'activitat laboral d'una empresa.

torn (m.)

Persona armada amb un trabuc. Actualment elstrabucaires formen grups folkòrics presents a les festes majors i altres celebracions tradicionals.

trabucaire (m. i f.)

Conjunt de cures i remeis que s'apliquen a una persona per combatre una malaltia.

tractament (m.)

Que dóna, un indret, una sensació de pau i quietud.

tranquil, tranquil·la (adj.)

Sensació de quietud que transmet un indret per l'absència de soroll o moviment.

tranquil·litat (f.)

Estat de la persona en què sent repòs i quietud, especialment per absència de preocupacions i maldecaps.

tranquil·litat (f.)

Comunicar o fer arribar a una persona un missatge, un sentiment, un estat d'ànim, etc.

transmetre (v.)

Feina que fan conjuntament un grup de persones.

treball en equip (loc.)

Eina que serveix per fer forats a la fusta, en una paret, etc.

trepant (m.)

Que és tres vegades més gran.

triple (m.)

Que és adequat.

ben trobat, ben trobada (loc.)

Cadira alta que serveix per asseure els infants a taula.

trona (f.)

Tub que porten els cotxes i les motos per treure els gasos del motor.

tub d'escapament (m.)

Ignorar, deixar passar, un fet negatiu o el mal comportament d’algú.

fer els ulls grossos (loc.)

Que, per les seves qualitats, destaca per sobre dels altres; que és excepcional.

únic, única (adj.)

Lloc de treball que no està cobert.

vacant (f.)

Que té molts anys; antic.

vell, vella (adj.)

Darrera etapa de la vida, després de la maduresa.

vellesa (f.)

Instrument en forma de semicercle, que es mou amb la mà i serveix per fer-se aire i refrescar-se.

ventall (m.)

Zona destinada exclusivament al pas dels vianants.

zona de vianants (loc.)

Alegrar-se o vantar-se d'un triomf.

cantar victòria (loc.)

Conjunt de mesures i persones que tenen la funció de vetllar per la seguretat en un lloc.

vigilància (f.)

A l'entorn de, cap a.

al voltant (loc.)

A l'entorn de, cap a.

pels volts (loc.)

Peça de vestir femenina que es posa sobre les espatlles per abrigar-se o com adorn.

xal (m.)

Referit al nas, que és curt i aplanat.

xato, xata (adj.)

Trobada en què es prepara i es menja xocolata desfeta.

xocolatada (f.)

Objecte de goma en forma de mugró que es posa a la boca dels infants perquè no plorin.

xumet (m.)